L'EUCARISTIA

   

                                  L'EUCARISTIA 

         

25 DE NOVEMBRE

25 de novembre: Dia internacional contra la violència de gènere

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Adela (Dedé) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Opinió personal: jo crec que aquest dia és molt important i ha d'estar present cada dia dies de l'anys i no només un dia en tot l'any ja que la violència de gènere existeix cada dia i lluitem contra això tots els dies. Jo la veritat segueixo sense entendre com és que estem al segle 21 i continua havent violència de gènere i desigualtat entre dona i home, perquè a la fi i al el cap tots som persones Ni ningú és més ni ningú és menys.

Conceptes i tipus de violencia:

"VIERNES 13"

                VIERNES 13

Un divendres que caigui en el dia 13 de qualsevol mes es considera un dia de mala sort en la majoria de les cultures occidentals. Hi supersticions similars en altres tradicions; particularment, a Grècia i als països hispanoparlants, el dimarts 13 té el mateix paper, a l'igual que divendres 17 a Itàlia. Clínicament, la por als divendres 13 es diu parascevedecatriafobia, i es tracta d'una forma de triscaidecafobia, que és la fòbia a el nombre 13.

El nombre tretze, des de l'antiguitat, va ser considerat com de mal auguri per diversos motius, entre els principals, el fet de ser el següent nombre primer després de l'dotze (el dotze seria tingut en gran estima, donades la seva practicitat i qualitats matemàtiques). En l'últim sopar de Jesús, tretze van ser els comensals; tant la Càbala com les llegendes nòrdiques s'enumeren a 13 esperits malignes; en l'Apocalipsi, el capítol 13 correspon a l'Anticrist i la bèstia; una llegenda escandinava explica que en un sopar de déus en el Valhalla, Loki, l'esperit de l'malament, era el tretzè convidat; això es "va cristianitzar" més tard a el dir que Satan (Abadón) era el 13è àngel.

     La idea que el divendres 13 és un dia macabre, de mala sort, en el qual passen coses terribles, etc., es creu que té les seves arrels en un fet històric fonamental. El divendres 13 d'octubre de 1307, època de templers. La història explica que aquell dia, l'ordre dels cavallers templers va ser capturada per la Santa Inquisició i tots van ser arrestats a París. Aquesta mateixa nit, es va efectuar una enorme massacre, on es va assassinar a tots els templers incineració a la foguera o decapitándolos. Només uns pocs van aconseguir escapar i després explicar la història. Des de llavors, el divendres 13 es va considerar un dia terrible, de por i mala sort.

Eleccions EEUU

            ELECCIONS ESTATS UNITS 

Els colors com el blau i el vermell són d'entre els més usats per la seva associació a la dreta i esquerra política respectivament. Tenen una tradició fins i tot més antiga que el mateix origen del concepte d'espectre polític (esquerra-dreta) originat en la Revolució Francesa, ja que incloïen en una expressió molt estesa per designar les diferències socials: l'oposició entre sang blava i sang vermella. 

Camises blaves 

A banda d'usos anteriors, des dels anys trenta el color blau es vincula al falangisme, pel color blauet dels camisas azuis del Movimento Nacional-Sindicalista portuguès que fou fundat el 1932, un any abans que la Falange Espanyola. La Falange adoptà part dels seus distintius, com és ara les camises blaves.[2] Tots dos partits com el feixisme italià, negaven la possibilitat d'ubicar-se en l'espectre polític d'esquerres i dretes i es proposaven com a Tercera posició. La identificació del feixisme amb la Falange, en seves diverses denominacions i fases històriques és un assumpte molt controvertit.

El balu als Estats Units d'Amèrica 

El Partit Demòcrata dels Estats Units utilitza el color blau. La seva posició més a l'esquerra o a la dreta del Partit Republicà dels Estats Units ha variat històricament i ara com ara es considera el principal partit d'esquerra o liberal, en el sentit que aquesta expressió té en els Estats Units i que no coincideix sempre amb el que té a Europa.

El vermell s'associa al moviment obrer (pot ser que la causa sigui per inspiració als revolucionaris camises roges de Garibaldi, encara que se'n es coneix el motiu), fonamentalment al d'orientació marxista, tant al socialisme (ja sia socialisme revolucionari o socialdemòcrata) com al comunisme. La victòria del partit boltxevic a la Revolució d'Octubre de 1917 va convertir Rússia en el primer país on es pretenia establir un sistema comunista, identificant a la Unió Soviètica com el leninisme, i posteriorment l'estalinisme amb el color vermell, elegit com a color de la seva bandera juntament amb el símbol de la falç i martell. 

 Estats Units d'Amèrica

El Partit Republicà dels Estats Units utilitza el color vermell. La seva posició més a l'esquerra o la dreta del Partit Demòcrata dels Estats Units ha variat històricament, essent considerat ara com ara el principal partit de dreta.

ELS ANIMALS 

Als ases de Nast no els va millor. Una caricatura típica de 1879 mostra a la bèstia obstinada que penja de la cua, a punt de caure en un abisme de «caos financer». De fet, la majoria de les vegades, les seves caricatures representen elefants i rucs a la vora de el caos, una avaluació bastant justa dels líders republicans i demòcrates durant l'Edat Daurada.

 És una mica estrany que els dos partits polítics nord-americans més importants hagin abraçat a les seves mascotes amb tant d'entusiasme, tenint en compte el mal que es veuen els dos animals a les caricatures originals d'Nast: el estúpids, el flexible, el fàcils de confondre. Potser cap de les parts es va molestar a revisar abans de proveir-se de productes amb imatges dels animals.