FESTA MAJOR

                          ESTA MAJOR 

QUE ÉS? 

Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o sigui una festa en honor d'un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no cau a l'estiu, se celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.

ORIGEN:

Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle xiii. Al segle xiv la prodigalitat en les despeses féu que moltes constitucions de bisbats limitessin als clergues el nombre de convidats a l'àpat de festa major. 

TRADICIONS:

Solen de durar tres dies (que a Moltes Ciutats i vils hom fa coincidir amb els fires), el primer dels quals hom considera feriat, i es sol intentar Fer coincidir amb 1 cap de setmana.

Entre a els actes religiosos, han Estat o són tradicionals els vespres o completes a la vigília, l'ofici solemne, amb un orador invitat per a l'SERMÓ i la processó, acompanyats, tots, per música de banda.

Entre a els actes profans, cercaviles, balls a l'envelat o en un teatre, balls de sardanes o de danses tradicionals, a la plaça, cóssos amb divertiments infantils, bous o correbous, competicions esportives, focs d'artifici, correfocs, diables, castells, fires. La Corporació municipal presideix a els actes més solemnes. Hom enrama o adorna amb garlandes els carrers de, i a la majoria d els cases és fa un gran àpat, a lo qual són convidats parents i amics forans. Hom acostuma a estrenar Vestits.

FESTES D'HIVERN

A l’hivern, al voltant del 20 de gener, dia de Sant Sebastià, celebrem la Festa Major, que omple la ciutat d’activitats lúdiques i culturals per a tots els públics. Si consulteu l'agenda de cada edició,  podeu trobar-hi interessants propostes com les actuacions musicals i teatrals, les visites guiades i  els balls populars.

FESTES D'ESTIU:

Festes a juny

Festes tradicionals d'interès nacional: Festa de les Falles d'Isil.

Festa de l'Haro de Les, per Sant Pere.

Festa Major de Reus, per Sant Pere.

Festes a juliol

Diada dels Raiers a la Pobla de Segur, el primer cap de setmana de juliol.

Festes Majors de Sant Carles de la Ràpita, a l'Voltant de l'25 de juliol. 

Festes a agost

Festa Major de la Gràcia a Barcelona, ​​Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges; La Dansa i El Ball de l'Ciri a Castellterçol; Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca de Penedès. 

Misteri de la Madona Sancta Maria de la Selva de Camp, la nit de l'14 i el 15 d'agost.

Festa d'en Toca-sons a Taradell, el 25 d'agost.

Festes a setembre

Festes tradicionals d'interès nacional: Festes de la Mare de Déu de l'Tura d'Olot; Festes de Santa Tecla de Tarragona.

Terra de trobadors a Castelló d'Empúries, pèls volts de l'Segon cap de setmana de setembre.

Festa de l'Sagrat Cor de Solivella, la nit de el 8 de setembre.

CARTELLS:

                                              

SEGONA PASQUA

                        SEGONA PASQUA

Origen de la celebració:

El dilluns 1 de juny es fa la Segona Pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.

Simbolisme:

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

Celebració avui dia i relació amb deu:

Aquest any cau el 24 de maig de l'2021.

Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

En el calendari festiu del país, la Segona Pasqua és una festa força arrelada en què proliferen els aplecs, tot i que enguany no es podran celebrar com és habitual degut a la crisi del Coronavirus. Segurament perquè el bon temps s’acosta, es fa l’aplec dels francesos a Sant Aniol d’Aguja, el del coral a Prats de Molló i la festa dels xatos a Rubí. Per aquestes dates també es fa festa major a Sant Feliu de Pallerols, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per ‘mata-degolla’, pel ball de cavallets que s’hi fa.

LA MITJA LLUNA

                                    LA MITJA LLUNA 

Significat de la mitja lluna

Un dels símbols més reconeguts i usats en joieria, són les llunes o mitges llunes. Un símbol que veiem cada vegada més, entre les influencers de moda, que ho combinen amb els seus seus outfits. Un dels símbols amb més transcendència en la història 

Símbol de la mitja lluna

La lluna és un símbol celestial per a moltes cultures diferents que li han donat un significat propi al llarg de la història. En l'astrologia occidental, la lluna representa la naturalesa emocional de cada persona, buscant en el nostre passat i com ens hem transformat des de llavors.

Significat de la mitja lluna en la història

antic Egipte

Els antics egipcis són mundialment coneguts per adorar el sol, però no sempre va ser així. S'han trobat jeroglífics que demostren com aquesta civilització adorava a la lluna, i els efectes que generaven aquesta sobre ells. La deessa que la representava, Isis, portava sobre el seu cap una enorme lluna entre dues banyes de vaca, de manera que també simbolitzava la maternitat i la natura.

Antiga Grècia, Babilònia, Índia i Xina

En aquestes cultures i civilitzacions, era molt comú realitzar algun culte o ritu dedicat a la lluna, la qual va tenir un paper molt fonamental en la creació dels calendaris. Gràcies als canvis que es generen en la mateixa.

A tall de resum, en la majoria de les cultures van apreciar la lluna com un símbol femení, protector de les embarassades,

La mitja lluna en l'actualitat

Actualment la lluna segueix sent un símbol de protecció i ajuda per a tot aquell que el porta, que ens ajuda a superar etapes difícils per a nosaltres i ens aporta un significat d'energia positiva.

La lluna en l'amor i en la salut

Ja sabem que a vegades, les relacions de parella poden ser complicades, recorda que el símbol de la mitja lluna ajuda a aclarir les sensacions de desconfiança que pugueu tenir. A més, es té la creença que el símbol de la lluna té la capacitat d'alleujar situacions estressants que podrien agreujar la teva salut.

ESVÀSTICA

                                                          ESVÀSTICA

La paraula "esvàstica" prové de l'sànscrit svastika, que significa "bona fortuna".

El motiu (una creu en forma de ganxo) es va utilitzar per primera vegada en la Euràsia de el Neolític per representar el desplaçament de el sol al cel. En els nostres dies és un símbol sagrat per a l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el odinismo. És comú veure-la en temples o cases a l'Índia o Indonèsia.

El símbol va ressorgir a finals de segle XIX, després de l'extens treball de l'famós arqueòleg Heinrich Schliemann, qui va descobrir la creu en forma de ganxo on hi havia l'antiga Troia. Schliemann la va relacionar amb formes similars trobades en peces de ceràmica a Alemanya i la seva teoria va ser que era un "important símbol religiós dels nostres avantpassats remots".

                                           

A principis de segle XX, l'esvàstica es feia servir molt a Europa. El més comú era un símbol de bona sort i auguris.

No obstant això, a la feina de Schliemann aviat ho van continuar moviments völkisch, per als que l'esvàstica era un símbol de "identitat ària" i orgull nacionalista alemany.

Aquesta conjectura de l'ascendència cultural ària de el poble alemany probablement sigui un dels motius principals pels quals el partit nazi va adoptar formalment l'esvàstica o Hakenkreuz (en alemany, creu en forma de ganxo) com el seu símbol en 1920.

No obstant, el partit nazi no va ser l'únic a usar l'esvàstica a Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, diversos moviments nacionalistes d'extrema dreta van adoptar l'esvàstica com a símbol. La van associar a la idea d'un estat racialment "pur". Quan els nazis van obtenir el control d'Alemanya, les connotacions de l'esvàstica havien canviat per sempre.