ESVÀSTICA
La paraula "esvàstica" prové de l'sànscrit svastika, que significa "bona fortuna".
El motiu (una creu en forma de ganxo) es va utilitzar per primera vegada en la Euràsia de el Neolític per representar el desplaçament de el sol al cel. En els nostres dies és un símbol sagrat per a l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el odinismo. És comú veure-la en temples o cases a l'Índia o Indonèsia.
El símbol va ressorgir a finals de segle XIX, després de l'extens treball de l'famós arqueòleg Heinrich Schliemann, qui va descobrir la creu en forma de ganxo on hi havia l'antiga Troia. Schliemann la va relacionar amb formes similars trobades en peces de ceràmica a Alemanya i la seva teoria va ser que era un "important símbol religiós dels nostres avantpassats remots".
A principis de segle XX, l'esvàstica es feia servir molt a Europa. El més comú era un símbol de bona sort i auguris.
No obstant això, a la feina de Schliemann aviat ho van continuar moviments völkisch, per als que l'esvàstica era un símbol de "identitat ària" i orgull nacionalista alemany.
Aquesta conjectura de l'ascendència cultural ària de el poble alemany probablement sigui un dels motius principals pels quals el partit nazi va adoptar formalment l'esvàstica o Hakenkreuz (en alemany, creu en forma de ganxo) com el seu símbol en 1920.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada